dimecres, 11 de març de 2015

Entrenant l'empatia a l'escola

Aquest és el 4t curs que em passejo per escoles, principalment de Terrassa, explicant els contes de la Berta i parlant de conflictes, d'empatia i d'emocions... Ja han escoltat algun dels meus contes, més de 1.500 nens i nenes en total.
Un dels contes que em demanen sovint, és el de "La Berta i les ulleres de visió empàtica" que, ens permet parlar sobre les emocions, l'empatia i també sobre comunicació assertiva.

L'activitat dura 60 minutets i més que una narració, acaba sent una conversa, sovint, molt fluida entre ells, elles i jo. Des del primer dia que em vaig embrancar en això d'explicar els contes, el què més em va sorprendre és la necessitat que tenen de ser escoltats. Tenen tantes coses per explicar!
Un dia, una nena de 4rt, després que jo expliqués els "3 passos de l'empatia", que són OBSERVAR, PENSAR i PREGUNTAR, ens va explicar, preocupada, que ella tot això ja ho havia fet, però que els seus pares sempre li deien que "no els passava res" quan ella tenia clar que no era així, perquè veia plorar a la seva mare i el seu pare sempre estava de mal humor. Això la feia sentir molt malament, se la veia confosa i preocupada.

Ens adonem que l'empatia és molt selectiva. Ho fem amb les imatges de dos equips de futbol que coneixen molt bé. És difícil empatitzar amb la tristesa de l'equip contrari al nostre quan perd, oi? Això també els passa als nens i a les nenes esportistes en els seus partits i competicions. L'empatia és la base de l'esportivitat i del respecte. Descobrim que això que sembla tan divertit quan parlem d'esport, també passa en els conflictes! Hi ha moments que no és gens fàcil l'empatia!

Quan els pregunto en quins moments els aniria bé disposar d'unes ulleres com les del conte, tots diuen més o menys el mateix: que els aniria molt bé en els conflictes entre amics i/o amigues, també, quan els pares discuteixen, o quan s'enfaden amb ells/es i no entenen molt bé el perquè i sobretot, quan veuen algú que està trist. Un dia, una nena de 3r ens va sorprendre explicant-nos que li agradaria saber com se sentia la seva amiga, una nena que se n'havia tornat a viure al Marroc amb la seva família feia uns mesos.
Podria omplir unes quantes pàgines d'anècdotes i de reflexions interessants que han compartit amb mi durant aquest anys... alguna vegada se'm queixen que els adults no sempre som empàtics amb ells i que si poguessin, ens regalarien ulleres de visió empàtica a més d'un/a de nosaltres.
No hi ha sessió en què, de forma espontània, em demanin si poden provar-se les ulleres i em preguntin si és veritat que són màgiques! És llavors quan aprofito per dir-los que la màgia de les ulleres no es troba en els seus vidres, sinó en l'actitud de qui se les posa... La primera vegada que els ho vaig dir, pensava que no m'entendrien, però sí, ho entenen perfectament!!

Ja fa temps que les mestres, en acabar l'activitat, em demanen recursos per seguir treballant l'empatia a l'aula, finalment ja puc oferir-vos un petit dossier que intentaré anar ampliant i que, espero, us sigui d'utilitat!
La Berta i les ulleres de visió empàtica · Recursos per treballar a l'aula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada