Estic il·lusionada, entusiasmada, un pèl ansiosa... ara mateix sóc una mena de garbuix d'emocions!!
I tot, perquè el tercer conte de la col·lecció Educació Emocional, "Que m'escoltes, Berta?" ja és al forn! I també, perquè acabo d'estrenar-me en el món del crowdfunding o micromecenatge a Verkami!! Sí, perquè aquest conte veurà la llum si entre uns quants (espero i desitjo que molts), el fem possible!
Com funciona el micromecenatge de Verkami? (si ho desconeixes... mira aquest vídeo, ells ho expliquen millor que ningú):
La veritat és que jo ja m'havia estrenat com a mecenes d'algún projecte... i va ser una experiència molt emocionant! sentir-se part del somni d'algú altre, col·laborar a fer-lo realitat... seguir tot el procés de mans del seu autor... i fent-hi un cop d'ull de tant en tant... fins a celebrar-ne l'èxit! Us ho recomano, de veritat!!
I ara sí, aquí tens el meu projecte, et convido a que te'l facis teu també, sigui com a micromecenes o bé compartint-ne l'enllaç. Moltes gràcies per avançat!
La col·lecció dels contes de la Berta ja té distribuidor editorial i es poden trobar a qualsevol llibreria (i si no el tenen, ja tenen a qui demanar-lo). Això em produeix una gran satisfacció... tot i això, aquí us deixo un llistat de les llibreries i botigues (físiques i online) que van confiar en el projecte des del primer dia... i que sé del cert, que tenen els contes a les seves prestatgeries, em comprometo a anar ampliant el llistat, a mesura que m'arribin notícies de nous punts de venda (si els veieu en alguna llibreria que no surt al llistat... feu-m'ho saber, que l'afegiré!)
Així que es vagi ampliant el llistat us vaig tenint al dia... M'encantarà rebre les vostres impressions a través del blog, espero que els contes us agradin i que us acompanyin en el creixement de tota la família!
Fa un temps, una amiga em va explicar una metàfora que em va semblar perfecte per explicar la relació entre COS, EMOCIONS i MENT. Tenia clar que volia incloure'l en alguns dels meus tallers i com més voltes hi donava més suc en treia... així que n'he fet una adaptació que ahir mateix vaig estrenar a l'escola Sant Josep de Calassanç de Terrassa, doncs fa uns mesos em van encomanar una formació sobre Educació Emocional per a l'equip de mestres, doncs el projecte que estàn portant a terme amb els seus alumnes és precisament l'Educació Emocional.
Aquí us el deixo, veureu que és una joia! a casa ja fa temps que parlem de cavalls, carruatges i conductors quan intentem explicar-nos i prendre consciència d'algunes emocions i la nostra capacitat per gestionar-les...
Us convido a comentar-lo.
Un carro amb dos cavalls i una conductora
Hi havia una vegada, una espurna d’univers que volia conèixer món i experimentar la vida a la terra. Així doncs, un bon dia va decidir començar la seva aventura.
Com que era feta de llum, no tenia forma, i va aconseguir un carruatge molt especial. No n’hi havia cap com el seu, seria el seu COS, la seva imatge, el vehicle que li permetria moure’s d’aquí cap allà. A través dels seus grans finestrals observaria el món i també il·luminaria el camí.
Al carro hi va enganxar dos cavalls. Un d’ells era de caràcter dòcil i tranquil, l’altre enèrgic i revel. Amb la força de les seves EMOCIONS mourien el carruatge... a vegades a poc a poc, d’altres a gran velocitat i quan calgués s’aturarien en sec.
Finalment va contractar una conductora de MENT desperta. Necessitava algú que conegués bé les possibilitats i la resistència del carruatge, que en tingués cura i adaptés la conducció al terreny i a l’impuls dels animals. Algú que conegués bé els dos cavalls, els cuidés i alimentés adequadament. Li caldria mantenir-se ben desperta, amb la mirada oberta i atent al camí. Havia de ser conscient de la responsabilitat que li havia estat assignada sense oblidar-se que no era més important que els cavalls o el carruatge i que estava al servei d’aquella espurna lluminosa, la VIDA.
Fa unes setmanes em van fer una petita entrevista al programa de Ràdio Maneres de viure, de La Xarxa (abans COMRàdio)... com que en 5 minuts no podiem parlar de tot el que faig... ;) ens vam centrar en la meva faceta de doula, aquí en teniu el resultat: www.blogs.laxarxa.com/maneresdeviure
Els qui em coneixeu bé... sabeu que molt abans del curs de mediadors voluntaris i de fer tallers per a families... vaig fer la formació com a doula... i fou a partir d'aquest camí, que es van obrir tots els altres...
Durant el curs 2012-13, una escola de Terrassa em va demanar unes sessions sobre educació emocional per treballar amb totes les mestres del centre... Així doncs vaig dissenyar una formació a mida a partir del què em demanaven i del què jo creia més rellevant a treballar. Vaig preparar cada sessió a consciència i recopil·lant articles, documentals, recursos i material que els fos útil a l'aula i també, comptant que el temps era molt reduït... provocar la reflexió i l'introspecció del grup.
Va ser tota una experiència, de la que n'he après moltíssim. M'apassiona tot el què té a veure amb l'educació emocional, habilitats socials i la cultura de la mediació... i m'encanta transmetre-ho.
Davant la demanda d'algunes mestres conegudes i la bona evaluació que en van fer les mestres que van participar-hi, a finals de juny engeguem una nova formació... amb el mateix "temari" (si es pot dir així) però amb més temps... I aquesta vegada oberta a tots i totes les mestres, educadors i educadores que hi estiguin interessats, es farà al centre Petits i Gegants, un espai de joc i activitats familiars que ha obert recentment les portes al centre de Terrassa (carrer Pare Llaurador, 29) on estarem molt còmodes i ben acollits/des.
Aquí teniu tota la informació del curs:
Inscripcions i informació a petitsigegants@movistar.es · 93 789 53 91 · 665 631 051 (Júlia)
Aquest any volia organitzar una trobada de mares diferent a les Red Tent (Tenda Roja) que he fet fins ara... Fa uns mesos en vaig parlar amb les responsables de Promoció de la Gent Gran de Terrassa i de seguida es van engrescar amb el projecte. I també, com sempre, amb el recolzament del grup de suport a la lactància materna, Do de mare.
Així doncs, el 6 de març, vam organitzar la 1a Trobada intergeneracional de mares, als Telers, espai cedit per l'Ajuntament de Terrassa (promoció de la Gent Gran).
Fent honor al lema de la trobada "La maternitat no té edat, és per tota la vida!", ens hi vam trobar una desena de mares d'entre 40 i 80 anys, amb fills entre 3 i 60 anys. Ens vam asseure en cercle i vam compartir experiències, emocions i molts records...
Vam trobar a faltar algunes mares joves, amb nadons petits... suposo que la pluja va fer que s'ho repensessin a última hora...
Assegudes en cercle, vam compartir una tarda molt emotiva... recordant moments com els parts de cadascuna de nosaltres... descobrint com ha anat canviant l'atenció al part amb tots aquests anys... algunes de les mares de la Trobada havien donat a llum amb la mateixa comadrona. Vam escoltar la història d'una mare que va viure l'arribada del seu primer fill sense saber res de com era un part i la soledat amb la que va viure aquella experiència, lluny de la seva família... També ens va commoure una altra mare, qui no va conèixer mai la seva primera filla, que va morir durant el part i no la hi van deixar veure, es veu que la petita va ser batejada i ens va confiar el seu nom, una nena de qui no se'n parla mai... però que ella sempre té molt present.
No era l'única mare que havia sofert una pèrdua, també vam escoltar el relat d'un avortament espontani als 3 mesos i mig... i la tristesa que va acompanyar-lo.
Vam parlar de les diferències entre llavors i ara, al voltant de la criança i educació dels fills... a les mares que ja són avies, els sorprèn que les mares d'ara anem tan agobiades i preocupades, sembla ser que tenim de tot però no donem l'abast, quan abans... sense gairebé res, es tiraven endavant els fills. Vam admirar la fortalesa d'una mare amb 6 fills que va quedar vídua als 37 anys, que ens explicava que la seva vida havien estat els seus fills i que ho havia fet tot per ells.
Vam escoltar compungides, tot el què una mare havia suportat del seu marit fins que va decidir separar-se'n, un cop els fills van ser grans.
Una de nosaltres va explicar-nos les ganes que tenia de sortir de l'hospital després del naixement del seu fill, i una altra que no trobava mai el moment de marxar perquè l'angoixava, joveneta com era, quedar-se sola amb el seu nadó...que plorava i plorava!
Vam parlar de lactància, de criança... però també de quan els fills es fan grans! de com el sentiment maternal és el mateix. Així que, vam parlar de quan els fills es casen, de les nits en blanc esperant la seva tornada de les sortides nocturnes amb els amics... de les seves parelles i dels néts.
La trobada ens va quedar curta... i és que, tot i que érem poquetes, hi havia molt per compartir!
Va ser una tarda molt emotiva i totes vam coincidir que caldria repetir l'experiència! o sigui que jo prenc el compromís de tornar-hi més endavant... així, aquelles mares que us la vau perdre tindreu noves oportunitats per viure l'experiència.
M'encanten les trobades de mares... les qui em coneixeu ho sabeu molt bé, de totes maneres aquesta va ser realment especial! escoltar mares de 70 i 80 anys és un regal i tot un privilegi. Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les dones, mares, que vau participar a la trobada!
Posar-se d'acord no sempre és senzill. Encara que de vegades ens costi de creure, els conflictes són una meravellosa oportunitat per a créixer i madurar, individualment i col·lectiva, sols cal saber-los gestionar adequadament. En aquest taller coneixerem diferents actituds que podem prendre per gestionar un conflicte i com escollir la més adequada per a cada situació. Ens iniciarem en la comunicació assertiva i a prendre consciència de les interferències que ens ho posen més difícil. A través del joc i amb molt sentit de l'humor, experimentarem amb situacions que vivim en el dia a dia familiar, tot explorant totes les formes que tenim de gestionar-les i identificarem les que resulten més adequades, a curt i llarg termini. Descobrirem com n'és d'important la creativitat en la gestió dels conflictes, i aprendrem a utilitzar eines com l'assertivitat, l'empatia, l'escolta activa... També ens iniciarem en l'art de la mediació, que ens permetrà resoldre els conflictes des d'una nova perspectiva.
Al meu calendari trobareu els tallers que hi ha programats... o poseu-vos en contacte amb mi a info@juliadoula.cat o al 665 631 051 si voleu organitzar-ne un.
