Els contes, les llegendes, les metàfores... són presents a totes les cultures al llarg de la història. A part d'entrentenir a les criatures (i no tan criatures), són un valuós recurs per transmetre de forma oral, visual i escrita importants aprenentatges.
Hi ha contes, com els que escric jo de la Berta, que estàn especialitzats en educació emocional... però la veritat és que qualsevol conte es pot convertir en una potent eina educativa en aquest àmbit. El secret està en el narrador o la narradora... en com sabem utilitzar el què hi diu per treballar les diferents competències emocionals (consciència, regulació i autonomia emocionals, competència social, habilitats per la vida i el benestar).
Aquesta primavera vaig participar a les XI Jornades d'Educació Emocional a la Universitat de Barcelona amb un taller sobre contes i educació emocional. Va tenir tan bona rebuda, que l'he ampliat amb una part pràctica i l'oferim a l'Espai Lúdic, de Terrassa.
Potser aviso amb poc temps... la primera de les dues sessions, serà el dia 1 de juliol... però encara hi sou a temps!
Per a més informació i inscripcions a juliaprunes@gmail.com o bé al mòbil: 665 631 051
Doncs això... que avui hem estat parlant sobre educació emocional i felicitat als Matins de TV3, compartint sofà amb en Ferran Salmurri, tot un privilegi i una experiència emocionant i enriquidora!
Al següent enllaç hi trobareu la tertúlia que hem compartit: Saber gestionar les emocions, des de ben petits
Just avui que ja tenim el conte "Quina emoció! La Berta se'n va de colònies" preparat per entrar a imprenta! M'he endut la prova d'impressió al programa, però no hi ha hagut temps d'ensenyar-lo, ja sabeu que el temps és or, a la tele!
Aquí el teniu, però... al costat dels altres contes de la Berta : "Tu sí que m'estimes, Berta!", "La Berta i les ulleres de visió empàtica" i "Que m'escoltes, Berta?".
Aquest és el 4t curs que em passejo per escoles, principalment de Terrassa, explicant els contes de la Berta i parlant de conflictes, d'empatia i d'emocions... Ja han escoltat algun dels meus contes, més de 1.500 nens i nenes en total.
Un dels contes que em demanen sovint, és el de "La Berta i les ulleres de visió empàtica" que, ens permet parlar sobre les emocions, l'empatia i també sobre comunicació assertiva.
L'activitat dura 60 minutets i més que una narració, acaba sent una conversa, sovint, molt fluida entre ells, elles i jo. Des del primer dia que em vaig embrancar en això d'explicar els contes, el què més em va sorprendre és la necessitat que tenen de ser escoltats. Tenen tantes coses per explicar!
Un dia, una nena de 4rt, després que jo expliqués els "3 passos de l'empatia", que són OBSERVAR, PENSAR i PREGUNTAR, ens va explicar, preocupada, que ella tot això ja ho havia fet, però que els seus pares sempre li deien que "no els passava res" quan ella tenia clar que no era així, perquè veia plorar a la seva mare i el seu pare sempre estava de mal humor. Això la feia sentir molt malament, se la veia confosa i preocupada.
Ens adonem que l'empatia és molt selectiva. Ho fem amb les imatges de dos equips de futbol que coneixen molt bé. És difícil empatitzar amb la tristesa de l'equip contrari al nostre quan perd, oi? Això també els passa als nens i a les nenes esportistes en els seus partits i competicions. L'empatia és la base de l'esportivitat i del respecte. Descobrim que això que sembla tan divertit quan parlem d'esport, també passa en els conflictes! Hi ha moments que no és gens fàcil l'empatia!
Quan els pregunto en quins moments els aniria bé disposar d'unes ulleres com les del conte, tots diuen més o menys el mateix: que els aniria molt bé en els conflictes entre amics i/o amigues, també, quan els pares discuteixen, o quan s'enfaden amb ells/es i no entenen molt bé el perquè i sobretot, quan veuen algú que està trist. Un dia, una nena de 3r ens va sorprendre explicant-nos que li agradaria saber com se sentia la seva amiga, una nena que se n'havia tornat a viure al Marroc amb la seva família feia uns mesos. Podria omplir unes quantes pàgines d'anècdotes i de reflexions interessants que han compartit amb mi durant aquest anys... alguna vegada se'm queixen que els adults no sempre som empàtics amb ells i que si poguessin, ens regalarien ulleres de visió empàtica a més d'un/a de nosaltres.
No hi ha sessió en què, de forma espontània, em demanin si poden provar-se les ulleres i em preguntin si és veritat que són màgiques! És llavors quan aprofito per dir-los que la màgia de les ulleres no es troba en els seus vidres, sinó en l'actitud de qui se les posa... La primera vegada que els ho vaig dir, pensava que no m'entendrien, però sí, ho entenen perfectament!!
Ja fa temps que les mestres, en acabar l'activitat, em demanen recursos per seguir treballant l'empatia a l'aula, finalment ja puc oferir-vos un petit dossier que intentaré anar ampliant i que, espero, us sigui d'utilitat! La Berta i les ulleres de visió empàtica · Recursos per treballar a l'aula
Ara sí que es pot dir que hem entrat a la recta final del projecte encetat a Verkami fa un mes. Una experiència emocional molt intensa i amb moments de tot...
Mentre la Berta anava omplint la seva motxilla aportació rera aportació... els mitjans i la xarxa ha anat fent ressò del projecte... aquí us en deixo una mostra:
El 29 de gener, vam dedicar la nostra Simfonia familiar al Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa, als contes i l'educació emocional i vam presentar el projecte en directe.
Al blog e-colònies de l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, van publicar el meu article "Quina emoció, anem de colònies!"
12 de febrer, la Cristina Gutiérrez de la Granja, m'ha acompanyat i hem navegat juntes amb el Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa. Aquí en trobareu la grabació.
Quin mes més mogudet, oi? Esperem que tot plegat, ens ajudi a superar el repte! I arribar a l'objectiu marcat a Verkami... Ens hi ajudes?
Ja portem uns quants dies de projecte a Verkami i, com l'altra vegada, això és un viatge carregat d'emocions! Jo em pensava que viuria les mateixes que l'any passat, però no! Aquesta vegada tot és diferent...
A la il·lusió pròpia del projecte, s'hi afegeix la incertesa acompanyada d'un puntet d'ansietat... aquesta vegada el repte és més gran i el ritme d'aportacions, més lent.
Com sempre, la gent de Verkami, fantàstica!! m'acompanyen i responen als meus dubtes i als meus neguits...
Alguns m'heu preguntat com funciona això del Verkami... i jo us he preparat un petit tutorial amb Prezi que us ho explica:
Tinc tantes coses per explicar-vos que no sé ni per on començar! Tantes emocions i tan intenses en poc temps és un regal que em carrega les piles de bones vibracions!
L'any 2015 ha començat carregat de bones notícies i de nous projectes...
Per començar, el dia 2 de gener, vaig estrenar-me com a blocaire del Diari ARA, a la pàgina Criatures.cat, amb el blog Aprenent a ser feliços. Educació Emocional Aplicada. Per mi és tot un repte, un orgull i vaja... que em fa moltíssima il·lusió compartir aquesta finestra amb el món cybernètic.
Es podria dir que ses majestats els Reis d'Orient, m'han portat un repte a assolir... i, és que, per publicar el 4t conte de la Berta, repetim amb Verkami! Així doncs, el dia 8 de gener, va començar el compte enrere... tenim 40 dies per aconseguir el nostre objectiu i la Berta anirà de colònies! Hi voleu donar un cop d'ull?
Doncs aquí teniu l'enllaç: www.verkami.com · Quina emoció! La Berta se'n va de colònies.
Així doncs, ja haureu endevinat que em trobo enmig del procés creatiu d'escriure i publicar un nou conte. Aquesta vegada, la Berta se'n va de colònies amb l'escola i això és tan emocionant, que en el conte hi surten més de 50 emocions!! Il·lusió, eufòria, calma, ansietat, por, pànic, tristesa, enyorança... Algunes les experimenta ella mateixa, d'altres tota la classe, també la Martina i el Pau, amb qui la Berta hi té una gran amistat...
Com que amb els meus contes, vull transmetre també, que la realitat depèn dels ulls que la miren... he trobat una nova il·lustradora per a la col·lecció, la Bernadette Cuxart que ja hi està treballant i em regala, a cada il·lustració, emocions com la sorpresa, la tendresa o l'admiració i que em té enamorada de la nova Berta (ja m'ho conec això... em passa a cada conte!!).
Ja ho veieu, doncs! Hem començat l'any amb bon peu i amb molta marxa!! I vosaltres?
Podriem dir que sóc una entusiasta de l'abraçada. Sí, a mi m'agraden molt les abraçades, sobretot aquelles que solen allargar-se prou com per connectar amb la pròpia respiració i la de l'altre i, també gaudeixo de les abraçades intenses, que no duren gaire més de 5 segons però que et permeten sentir entremig d'uns braços que estrenyen prou fort per sentir-te segur sense ofegar. M'encanta abraçar-me amb els meus fills, asseguda per anivellar alçades, i percebent el seu cosset menut entre els meus braços... són tan tendres les abraçades amb els nens i les nenes!
Ja ho diu la Lia Barbery en el seu llibre "Abrazoterapia: El lenguaje de los abrazos" , al voltant de les abraçades, tot són beneficis! Rebaixen l'estrés, sentim menys dolor, acaben amb la sensació de soledat, enforteix el nostre sistema immunològic, ens protegeixen de la hipertensió... s'alliberen hormones com l'oxitocina, l'hormona de l'amor i dels vincles afectius i, també, endorfines. Fins i tot, en una abraçada, s'allibera hormona del creixement, que als nens i a les nenes els ajuda a créixerperò als adults, ens ajuda a mantenir-nos joves! El simple gest d'abraçar, ja fa que els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrés, es redueixin... mira que n'és de senzill, doncs, combatre l'estrès, oi?
Diuen els estudis científics, que amb 4 abraçades diàries n'hi ha prou per mantenir-se saludable.
El que tenen les abraçades és que mentres abraces a algú, també
t'abracen a tu... la millor manera de rebre abraçades, és oferir-ne!
Ja fa temps que em pregunto, per què ens costa tant fer-nos abraçades? quin significat tenen per a nosaltres que ens les "reservem" per a segons quines persones i per segons quins moments...
Jo, em vaig fer una samarreta i me la poso de tant en tant... hi diu "Avui regalo abraçades, en vols una?". És curiós, perquè m'adono perfectament quan algú s'ho llegeix, i poques persones pregunten si és veritat que regalo abraçades... a més, quan els dic que sí, alguns la demanen i d'altres necessiten que els la torni a oferir... m'encanta, aquest joc! m'encanta posar-me la samarreta!! Estic convençuda que molts i moltes, s'han quedat amb les ganes de compartir amb mi aquesta abraçada de regal.
L'abraçada ens permet escoltar l'altre... ja abans de fer-la, sabem si la vol o no i cal respectar-ho, no imposeu MAI una abraçada, pot resultar molt invasiva. I quan noteu que l'altre ja en té prou, doncs aneu acabant l'abraçada, no us feu pesats o pesades... (i amb els nens i les nenes... funciona exactament igual!).
Aquest desembre, estrenem un taller d'abraçades en família a la xarxa de biblioteques de Terrassa, és una activitat del programa "Nascuts per llegir" i també en tenim un de programat al "Centro Integrativo Maitia". M'ho estic passant pipa, dissenyant-lo... i ens ho passarem pipa fent-lo! Practicarem l'abraçada de l'ós, l'abraçada del Macaco, la del Koala o la del Pingüí... i moltes sorpreses més!
Rebeu tots i totes, una abraçada cybernètica virtual... esperant, compartir-ne alguna de presencial, ben aviat! No us talleu gens ni mica... jo sempre estic oberta a l'abraçada!
Si vols rebre informació dels tallers i les activitats que ofereixo, omple el formulari que trobaràs en aquest enllaç i et mantindré al corrent: Vull rebre informació dels teus tallers
