Aquest any volia organitzar una trobada de mares diferent a les Red Tent (Tenda Roja) que he fet fins ara... Fa uns mesos en vaig parlar amb les responsables de Promoció de la Gent Gran de Terrassa i de seguida es van engrescar amb el projecte. I també, com sempre, amb el recolzament del grup de suport a la lactància materna, Do de mare.
Així doncs, el 6 de març, vam organitzar la 1a Trobada intergeneracional de mares, als Telers, espai cedit per l'Ajuntament de Terrassa (promoció de la Gent Gran).
Fent honor al lema de la trobada "La maternitat no té edat, és per tota la vida!", ens hi vam trobar una desena de mares d'entre 40 i 80 anys, amb fills entre 3 i 60 anys. Ens vam asseure en cercle i vam compartir experiències, emocions i molts records...
Vam trobar a faltar algunes mares joves, amb nadons petits... suposo que la pluja va fer que s'ho repensessin a última hora...
Assegudes en cercle, vam compartir una tarda molt emotiva... recordant moments com els parts de cadascuna de nosaltres... descobrint com ha anat canviant l'atenció al part amb tots aquests anys... algunes de les mares de la Trobada havien donat a llum amb la mateixa comadrona. Vam escoltar la història d'una mare que va viure l'arribada del seu primer fill sense saber res de com era un part i la soledat amb la que va viure aquella experiència, lluny de la seva família... També ens va commoure una altra mare, qui no va conèixer mai la seva primera filla, que va morir durant el part i no la hi van deixar veure, es veu que la petita va ser batejada i ens va confiar el seu nom, una nena de qui no se'n parla mai... però que ella sempre té molt present.
No era l'única mare que havia sofert una pèrdua, també vam escoltar el relat d'un avortament espontani als 3 mesos i mig... i la tristesa que va acompanyar-lo.
Vam parlar de les diferències entre llavors i ara, al voltant de la criança i educació dels fills... a les mares que ja són avies, els sorprèn que les mares d'ara anem tan agobiades i preocupades, sembla ser que tenim de tot però no donem l'abast, quan abans... sense gairebé res, es tiraven endavant els fills. Vam admirar la fortalesa d'una mare amb 6 fills que va quedar vídua als 37 anys, que ens explicava que la seva vida havien estat els seus fills i que ho havia fet tot per ells.
Vam escoltar compungides, tot el què una mare havia suportat del seu marit fins que va decidir separar-se'n, un cop els fills van ser grans.
Una de nosaltres va explicar-nos les ganes que tenia de sortir de l'hospital després del naixement del seu fill, i una altra que no trobava mai el moment de marxar perquè l'angoixava, joveneta com era, quedar-se sola amb el seu nadó...que plorava i plorava!
Vam parlar de lactància, de criança... però també de quan els fills es fan grans! de com el sentiment maternal és el mateix. Així que, vam parlar de quan els fills es casen, de les nits en blanc esperant la seva tornada de les sortides nocturnes amb els amics... de les seves parelles i dels néts.
La trobada ens va quedar curta... i és que, tot i que érem poquetes, hi havia molt per compartir!
Va ser una tarda molt emotiva i totes vam coincidir que caldria repetir l'experiència! o sigui que jo prenc el compromís de tornar-hi més endavant... així, aquelles mares que us la vau perdre tindreu noves oportunitats per viure l'experiència.
M'encanten les trobades de mares... les qui em coneixeu ho sabeu molt bé, de totes maneres aquesta va ser realment especial! escoltar mares de 70 i 80 anys és un regal i tot un privilegi. Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les dones, mares, que vau participar a la trobada!
