Cada vegada que visito una escola, sigui per fer una activitat a l'aula, amb nens i nenes, sigui per fer un taller o xerrada amb pares i mares o famílies o també per fer-hi alguna formació amb l'equip de mestres, em sento una privilegiada, i no tansols per dedicar-me a una feina que m'omple, sinó també per la riquesa de poder compartir-hi una estona de reflexió, d'experiències, de diàleg... n'aprenc tant!
Els últims mesos han estat intensos per a mi, a nivell personal i també a nivell de feina, m'he fet un fart d'entrar i sortir d'escoles i l'agenda dels propers mesos, segueix omplint-se!
La Berta i les seves ulleres de visió empàtica, m'han acompanyat per diferents centres, ajudant-me a explicar què és l'empatia, com funciona i com la podem entrenar per així, ser més solidaris, atents amb els altres i per vacunar-nos contra el Bullying o assetjament escolar. És sorprenent com en son de capaços i capaces, de posar-se en el lloc dels altres, els nens i les nenes... tinguin l'edat que tinguin.
El Triangle del foc ens ha permés entendre com funciona el "triangle del bullying" i entendre com interaccionen agressor/a, víctima i espectadors/es. L'hem fet amb nens i nenes de 5è i 6è de primària i també amb nois i noies d'ESO i és esperançador, descobrir com els arriba a interessar aquest tema i com s'impliquen i participen del taller.
La gent del programa El Vallès Educa, de Canal Terrassa, es van interessar pel taller i vam sortir a la tele! Aquí podeu veure el fragment del reportatge on en parlen, a l'escola Isaac Peral, que tenen un projecte de mediació escolar i educació emocional, molt potent.
També he estat amb una pila de pares i mares, que esgarrapen hores de tarda i de nit per compartir sobre temes com l'autoestima, la gestió de conflictes o la felicitat a l'hora d'educar els nostres fills i filles. L'última, a l'escola Nostra Llar de Sabadell, que en parlen així al seu blog: Pa amb xocolata i pedagogia: aprenent a ser feliç
Aquest seria el balanç d'aquest curs que ja queda enrera... estic satisfeta de com ha anat i engrescadíssima perquè arribi el proper!
Aquest curs he voltat molt, fent xerrades per a
pares i mares a Solsona, Barcelona, Martorell, Manresa, Sabadell,
Terrassa... i una pila de formacions per diferents escoles de Catalunya, acompanyant-los en el procés d'incloure l'Educació Emocional en el seu dia dia. Amb la Berta i els seus contes, hem visitat a més de 600 nens i nenes entre les escoles de Terrassa, Barcelona, Sabadell...També m'he estrenat amb els nois i les noies de Secundària, parlant del Bullying amb la metàfora del Triangle del foc, he de reconèixer que m'espantava una mica treballar amb adolescents però ha estat una experiència molt enriquidora i agraïda.
Amb el taller A flor de pell i de massatge infantil, a part de Terrassa, també he estat a Girona i Vacarisses, són tan vitals els nadons!
Com la primavera passada, vaig estar a l'entrega de premis del 36e Concurs BBVA de Dibuix Escolar, és tan màgic descobrir com "veuen" els 6 contes per créixer, els nens i les nenes! Son uns artistassos i unes artistasses!
Em sento una privilegiada, tinc #MoltMésQueunaFeina, m'omple tant que gairebé no puc fer ni vacances!
Aquest estiu, dedicaré algunes estones a escriure els "6 contes de convivència" que inspiraran l'edició del Concurs de Dibuix del curs vinent, els personatges ja belluguen dins del meu cap.
El curs vinent promet ser intens i molt inspirador!
He agafat tot el què he après, estudiat i desenvolupant aquests anys sobre empatia i he dissenyat un programa que ja està llest per dur-lo a les aules, és el Programa Empâtik, d'entrenament de l'empatia. Estic molt il·lusionada amb el projecte, tant que, amb la Bernadette Cuxart, una il·lustradora que aprecio moltíssim, hem començat a treballar en un... encara no us en puc dir res més però ben aviat en sentireu a parlar!
El curs vinent serà un any de sorpreses i de nous projectes... alguns d'ells ja tenen enfilada l'agulla!
Gaudiu molt de l'estiu i de les vacances!
Una abraçada suaument intensa!
Els equips de mestres ja fa uns dies que treballen preparant-ho tot pel nou curs... dilluns es retrobaran, a l'aula, amb els nens i les nenes, els nois i les noies que donen sentit a la seva feina.
Ja fa uns anys que tinc l'oportunitat, de tant en tant, de veure'ls treballar, i que n'acompanyo en formacions o tallers i, us he de dir que la meva admiració només fa que créixer! Fan una gran tasca, molt intensa i gens senzilla!
Des de fa uns quants anyets... també em dedico a parlar d'educació emocional en el marc de la família... Sóc mare de 3 nois i visc en primera persona totes les meravelles i les dificultats de la vida familiar. Aprenc i desaprenc dia a dia i, em quedo sovint, amb aquella sensació de no fer prou, ni fer-ho prou bé. M'encanta compartir el que aprenc i el que sé en tallers organitzats per les AMPA, escoles i grups de famílies... em fa sentir útil i alhora, acompanyada.
Els contes que escric, m'han permès entrar a l'aula i treballar amb els nens i les nenes, que em tenen fascinada amb els seus raonaments i la seva saviesa. Gaudeixo del privilegi d'escoltar-los i d'aprendre a cada sessió, com molts dels seus i les seves mestres.
I, és que la meva feina és #MoltmésQueunaFeina, em sento afortunada i eternament agraïda, em fa créixer a mi i també a la meva família.
El curs 2016-17, comença amb moltes novetats! En aquest dossier n'hi trobareu unes quantes... espero i desitjo que les trobeu interessants!
Com cada any, per aquestes dates, la Berta es prepara per estrenar nou conte. "Ets única, Berta!" serà el 5è de la col·lecció Educació Emocional que publica l'Editorial Omniabooks.
I, com ja va sent tradició, ho farem gràcies al micromecenatge de Verkami. Aquest és el tercer conte que publiquem gràcies a la col·laboració d'un bon grapat de mecenes. És una experiència emocional molt enriquidora i que aporta una energia especial a cadascun dels contes.
En el fons, el micromecenatge és una "venda online anticipada". Veureu, cada mecenes que hi col·labora, assumeix el compromís de fer una aportació econòmica a canvi d'alguna de les "recompenses" que s'hi ofereixen. Passats 40 dies, només si s'ha arribat a l'objectiu marcat, l'aportació es fa efectiva i el projecte tira endavant.
He participat com a mecenes en uns quants projectes, i és clar, també com a "creadora" i, us he de confessar que tant una cosa com l'altra són experiències que s'han de viure per poder explicar en paraules. Participem en un repte compartit, un exercici de confiança mútua, et sents part d'un somni...
M'encanta el micromecenatge... aporta una energia especial als contes, els fa més "nostres".
És un sistema que permet a petits-grans creadors com jo, que fem realitat els nostres somnis, sense haver d'assumir deutes ni demanar préstecs a ningú. I que, alhora premia la confiança dels mecenes, amb recompenses exclussives que d'una altra manera no podrien aconseguir. Tothom hi surt guanyant!
Fa massa temps que tinc el blog descuidat... aix, estic en uns moments d'aquells que sembla que no arribis a tot, que vas apagant focs i fent sobre la marxa.
"Xungo!" Imagineu-vos quina frustració més gran i quina vergonya quan, dedicant-me al que em dedico... em trobo de sobte, que estic estressada! El cos feia dies que m'ho indicava, i una mena de garbuix d'emocions també... Allò que passa, que vas sempre amb la sensació de pressa, amb aquella miqueta d'ansietat constant que et fa anar com una moto... estàs més irritable i terriblement despistada, bufff, bufff, bufff... vas fent tot el dia! No tinc temps, no tinc temps... repeteixes sovint! He hagut de racionalitzar el meu temps... i marcar-me prioritats, una mica de calendari i relativitzar les coses... pas a pas, hem arribat a tot! Llavors és quan una celebra dedicar-se al què es dedica! ;)
Diuen que després de tota tempesta arriba la calma... No m'atreviria a dir que he retrobat aquesta calma, però sí que, tot va tornant a lloc. El fet és que porto una temporadeta de molta feina i, tot i l'estrés del moment... estic molt i molt contenta!
M'he passat l'estiu escrivint contes! Des de la Fundació Antigues Caixes Catalanes em van encarregar els contes del 35è Concurs BBVA de Dibuix Escolar, que organitzen juntament amb el Grup BBVA. "Sis contes per aprendre a ser feliços", així els hem anomenat i s'hi narren històries per treballar la gestió de les emocions, l'empatia, l'autoestima, la gestió de conflictes... M'ha encantat escriure'ls!
Els que ja m'aneu coneixent, sabeu que sóc un cul inquiet... i aquestes últimes setmanes m'he dedicat a crear un blog amb tot de recursos per treballar l'Educació Emocional a l'aula a través d'aquests 6 contes que, gràcies a la Fundació també hem enregistrat en vídeo i que trobareu al mateix blog, al meu canal de you tube i al canal de Vimeo de la FACC.
A part de participar en un concurs molt interessant... tant per l'abast que té (tot Catalunya), com pels premis que s'hi atorguen. Trobo fantàstic que algú treballi per potenciar l'expressió artística dels nens i les nenes a través del dibuix i de la il·lustració, promovent també la lectura en català, i que a sobre les escoles tinguin premi per fer-ho!
Em sento absolutament agraïda pel reconeixement i la confiança que m'han brindat des de la Fundació i també per la fantàstica oportunitat que aquest concurs ofereix a les escoles per acostar-se una mica més al món de l'Educació Emocional. El procés ha estat molt engrescador!
Si sou mestres, us animo a participar-hi amb els alumnes de la vostra escola... si sou pares i mares, us animo a que animeu l'escola dels vostres fills a participar-hi! Hi ha temps fins el 9 de febrer per entregar els dibuixos (que encara que sembli molt enllà, és a la cantonada). S'entregaran 36 premis!
Les escolen opten a premis que van des dels 400€ fins als 800€ (poca broma!). I finalment, Editorial Mediterrània, publicarà el recull de contes amb totes les il·lustracions guanyadores, això no té preu!
Els contes, les llegendes, les metàfores... són presents a totes les cultures al llarg de la història. A part d'entrentenir a les criatures (i no tan criatures), són un valuós recurs per transmetre de forma oral, visual i escrita importants aprenentatges.
Hi ha contes, com els que escric jo de la Berta, que estàn especialitzats en educació emocional... però la veritat és que qualsevol conte es pot convertir en una potent eina educativa en aquest àmbit. El secret està en el narrador o la narradora... en com sabem utilitzar el què hi diu per treballar les diferents competències emocionals (consciència, regulació i autonomia emocionals, competència social, habilitats per la vida i el benestar).
Aquesta primavera vaig participar a les XI Jornades d'Educació Emocional a la Universitat de Barcelona amb un taller sobre contes i educació emocional. Va tenir tan bona rebuda, que l'he ampliat amb una part pràctica i l'oferim a l'Espai Lúdic, de Terrassa.
Potser aviso amb poc temps... la primera de les dues sessions, serà el dia 1 de juliol... però encara hi sou a temps!
Per a més informació i inscripcions a juliaprunes@gmail.com o bé al mòbil: 665 631 051
Doncs això... que avui hem estat parlant sobre educació emocional i felicitat als Matins de TV3, compartint sofà amb en Ferran Salmurri, tot un privilegi i una experiència emocionant i enriquidora!
Al següent enllaç hi trobareu la tertúlia que hem compartit: Saber gestionar les emocions, des de ben petits
Just avui que ja tenim el conte "Quina emoció! La Berta se'n va de colònies" preparat per entrar a imprenta! M'he endut la prova d'impressió al programa, però no hi ha hagut temps d'ensenyar-lo, ja sabeu que el temps és or, a la tele!
Aquí el teniu, però... al costat dels altres contes de la Berta : "Tu sí que m'estimes, Berta!", "La Berta i les ulleres de visió empàtica" i "Que m'escoltes, Berta?".
Aquest és el 4t curs que em passejo per escoles, principalment de Terrassa, explicant els contes de la Berta i parlant de conflictes, d'empatia i d'emocions... Ja han escoltat algun dels meus contes, més de 1.500 nens i nenes en total.
Un dels contes que em demanen sovint, és el de "La Berta i les ulleres de visió empàtica" que, ens permet parlar sobre les emocions, l'empatia i també sobre comunicació assertiva.
L'activitat dura 60 minutets i més que una narració, acaba sent una conversa, sovint, molt fluida entre ells, elles i jo. Des del primer dia que em vaig embrancar en això d'explicar els contes, el què més em va sorprendre és la necessitat que tenen de ser escoltats. Tenen tantes coses per explicar!
Un dia, una nena de 4rt, després que jo expliqués els "3 passos de l'empatia", que són OBSERVAR, PENSAR i PREGUNTAR, ens va explicar, preocupada, que ella tot això ja ho havia fet, però que els seus pares sempre li deien que "no els passava res" quan ella tenia clar que no era així, perquè veia plorar a la seva mare i el seu pare sempre estava de mal humor. Això la feia sentir molt malament, se la veia confosa i preocupada.
Ens adonem que l'empatia és molt selectiva. Ho fem amb les imatges de dos equips de futbol que coneixen molt bé. És difícil empatitzar amb la tristesa de l'equip contrari al nostre quan perd, oi? Això també els passa als nens i a les nenes esportistes en els seus partits i competicions. L'empatia és la base de l'esportivitat i del respecte. Descobrim que això que sembla tan divertit quan parlem d'esport, també passa en els conflictes! Hi ha moments que no és gens fàcil l'empatia!
Quan els pregunto en quins moments els aniria bé disposar d'unes ulleres com les del conte, tots diuen més o menys el mateix: que els aniria molt bé en els conflictes entre amics i/o amigues, també, quan els pares discuteixen, o quan s'enfaden amb ells/es i no entenen molt bé el perquè i sobretot, quan veuen algú que està trist. Un dia, una nena de 3r ens va sorprendre explicant-nos que li agradaria saber com se sentia la seva amiga, una nena que se n'havia tornat a viure al Marroc amb la seva família feia uns mesos. Podria omplir unes quantes pàgines d'anècdotes i de reflexions interessants que han compartit amb mi durant aquest anys... alguna vegada se'm queixen que els adults no sempre som empàtics amb ells i que si poguessin, ens regalarien ulleres de visió empàtica a més d'un/a de nosaltres.
No hi ha sessió en què, de forma espontània, em demanin si poden provar-se les ulleres i em preguntin si és veritat que són màgiques! És llavors quan aprofito per dir-los que la màgia de les ulleres no es troba en els seus vidres, sinó en l'actitud de qui se les posa... La primera vegada que els ho vaig dir, pensava que no m'entendrien, però sí, ho entenen perfectament!!
Ja fa temps que les mestres, en acabar l'activitat, em demanen recursos per seguir treballant l'empatia a l'aula, finalment ja puc oferir-vos un petit dossier que intentaré anar ampliant i que, espero, us sigui d'utilitat! La Berta i les ulleres de visió empàtica · Recursos per treballar a l'aula
Ara sí que es pot dir que hem entrat a la recta final del projecte encetat a Verkami fa un mes. Una experiència emocional molt intensa i amb moments de tot...
Mentre la Berta anava omplint la seva motxilla aportació rera aportació... els mitjans i la xarxa ha anat fent ressò del projecte... aquí us en deixo una mostra:
El 29 de gener, vam dedicar la nostra Simfonia familiar al Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa, als contes i l'educació emocional i vam presentar el projecte en directe.
Al blog e-colònies de l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, van publicar el meu article "Quina emoció, anem de colònies!"
12 de febrer, la Cristina Gutiérrez de la Granja, m'ha acompanyat i hem navegat juntes amb el Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa. Aquí en trobareu la grabació.
Quin mes més mogudet, oi? Esperem que tot plegat, ens ajudi a superar el repte! I arribar a l'objectiu marcat a Verkami... Ens hi ajudes?
Ja portem uns quants dies de projecte a Verkami i, com l'altra vegada, això és un viatge carregat d'emocions! Jo em pensava que viuria les mateixes que l'any passat, però no! Aquesta vegada tot és diferent...
A la il·lusió pròpia del projecte, s'hi afegeix la incertesa acompanyada d'un puntet d'ansietat... aquesta vegada el repte és més gran i el ritme d'aportacions, més lent.
Com sempre, la gent de Verkami, fantàstica!! m'acompanyen i responen als meus dubtes i als meus neguits...
Alguns m'heu preguntat com funciona això del Verkami... i jo us he preparat un petit tutorial amb Prezi que us ho explica:
Tinc tantes coses per explicar-vos que no sé ni per on començar! Tantes emocions i tan intenses en poc temps és un regal que em carrega les piles de bones vibracions!
L'any 2015 ha començat carregat de bones notícies i de nous projectes...
Per començar, el dia 2 de gener, vaig estrenar-me com a blocaire del Diari ARA, a la pàgina Criatures.cat, amb el blog Aprenent a ser feliços. Educació Emocional Aplicada. Per mi és tot un repte, un orgull i vaja... que em fa moltíssima il·lusió compartir aquesta finestra amb el món cybernètic.
Es podria dir que ses majestats els Reis d'Orient, m'han portat un repte a assolir... i, és que, per publicar el 4t conte de la Berta, repetim amb Verkami! Així doncs, el dia 8 de gener, va començar el compte enrere... tenim 40 dies per aconseguir el nostre objectiu i la Berta anirà de colònies! Hi voleu donar un cop d'ull?
Doncs aquí teniu l'enllaç: www.verkami.com · Quina emoció! La Berta se'n va de colònies.
Així doncs, ja haureu endevinat que em trobo enmig del procés creatiu d'escriure i publicar un nou conte. Aquesta vegada, la Berta se'n va de colònies amb l'escola i això és tan emocionant, que en el conte hi surten més de 50 emocions!! Il·lusió, eufòria, calma, ansietat, por, pànic, tristesa, enyorança... Algunes les experimenta ella mateixa, d'altres tota la classe, també la Martina i el Pau, amb qui la Berta hi té una gran amistat...
Com que amb els meus contes, vull transmetre també, que la realitat depèn dels ulls que la miren... he trobat una nova il·lustradora per a la col·lecció, la Bernadette Cuxart que ja hi està treballant i em regala, a cada il·lustració, emocions com la sorpresa, la tendresa o l'admiració i que em té enamorada de la nova Berta (ja m'ho conec això... em passa a cada conte!!).
Ja ho veieu, doncs! Hem començat l'any amb bon peu i amb molta marxa!! I vosaltres?
Podriem dir que sóc una entusiasta de l'abraçada. Sí, a mi m'agraden molt les abraçades, sobretot aquelles que solen allargar-se prou com per connectar amb la pròpia respiració i la de l'altre i, també gaudeixo de les abraçades intenses, que no duren gaire més de 5 segons però que et permeten sentir entremig d'uns braços que estrenyen prou fort per sentir-te segur sense ofegar. M'encanta abraçar-me amb els meus fills, asseguda per anivellar alçades, i percebent el seu cosset menut entre els meus braços... són tan tendres les abraçades amb els nens i les nenes!
Ja ho diu la Lia Barbery en el seu llibre "Abrazoterapia: El lenguaje de los abrazos" , al voltant de les abraçades, tot són beneficis! Rebaixen l'estrés, sentim menys dolor, acaben amb la sensació de soledat, enforteix el nostre sistema immunològic, ens protegeixen de la hipertensió... s'alliberen hormones com l'oxitocina, l'hormona de l'amor i dels vincles afectius i, també, endorfines. Fins i tot, en una abraçada, s'allibera hormona del creixement, que als nens i a les nenes els ajuda a créixerperò als adults, ens ajuda a mantenir-nos joves! El simple gest d'abraçar, ja fa que els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrés, es redueixin... mira que n'és de senzill, doncs, combatre l'estrès, oi?
Diuen els estudis científics, que amb 4 abraçades diàries n'hi ha prou per mantenir-se saludable.
El que tenen les abraçades és que mentres abraces a algú, també
t'abracen a tu... la millor manera de rebre abraçades, és oferir-ne!
Ja fa temps que em pregunto, per què ens costa tant fer-nos abraçades? quin significat tenen per a nosaltres que ens les "reservem" per a segons quines persones i per segons quins moments...
Jo, em vaig fer una samarreta i me la poso de tant en tant... hi diu "Avui regalo abraçades, en vols una?". És curiós, perquè m'adono perfectament quan algú s'ho llegeix, i poques persones pregunten si és veritat que regalo abraçades... a més, quan els dic que sí, alguns la demanen i d'altres necessiten que els la torni a oferir... m'encanta, aquest joc! m'encanta posar-me la samarreta!! Estic convençuda que molts i moltes, s'han quedat amb les ganes de compartir amb mi aquesta abraçada de regal.
L'abraçada ens permet escoltar l'altre... ja abans de fer-la, sabem si la vol o no i cal respectar-ho, no imposeu MAI una abraçada, pot resultar molt invasiva. I quan noteu que l'altre ja en té prou, doncs aneu acabant l'abraçada, no us feu pesats o pesades... (i amb els nens i les nenes... funciona exactament igual!).
Aquest desembre, estrenem un taller d'abraçades en família a la xarxa de biblioteques de Terrassa, és una activitat del programa "Nascuts per llegir" i també en tenim un de programat al "Centro Integrativo Maitia". M'ho estic passant pipa, dissenyant-lo... i ens ho passarem pipa fent-lo! Practicarem l'abraçada de l'ós, l'abraçada del Macaco, la del Koala o la del Pingüí... i moltes sorpreses més!
Rebeu tots i totes, una abraçada cybernètica virtual... esperant, compartir-ne alguna de presencial, ben aviat! No us talleu gens ni mica... jo sempre estic oberta a l'abraçada!
Si vols rebre informació dels tallers i les activitats que ofereixo, omple el formulari que trobaràs en aquest enllaç i et mantindré al corrent: Vull rebre informació dels teus tallers
Com cada setembre, ja tenim el nou curs aquí!
I el comencem amb empenta i amb il·lusió per tirar endavant tots els projectes i els nous propòsits! Oi que sí?
Així el començo jo:
- Els tallers "A flor de pell" tornen a les Biblioteques Bct, Bd4 i Bd6 de Terrassa en el "Nascuts per llegir" (setembre 20114), i hi afegirem la novetat dels tallers d'abraçades familiars (desembre de 2014)
- Els contes de la Berta tornen, per 4rt any consecutiu, a les escoles de Terrassa, de la mà del Servei d'Educació de l'Ajuntament · els trobareu a la Guia d'activitats 2014-15
- Tornarem a navegar a ritme de la "Simfonia familiar" per les ones radiofòniques de Ràdio Terrassa, a bord del programa "El submarí", amb la Mariona Tomàs
- Em tornareu a trobar a l'espai de suport familiar "Espai Lúdic", fent-hi xerrades i tallers
- A Centro Integrativo Maitia, ja hem programat una pila d'activitats i tallers familiar i per a pares i mares, aquest trimestre.
I, de ben segur que hi haurà més novetats!! Estigueu atents al calendari, que dia a dia aniré actualitzant... si voleu estar al dia dels recursos i les novetats que aniré penjant al blog, subscriviu-vos-hi!
I, si voleu informació de tot el què puc oferir sobre educació emocional, a la vostra escola... doncs cliqueu en aquest enllaç i descarregueu-vos el dossier que he preparat per a vosaltres... Aprenent a ser feliços. Educació Emocional i Benestar a l'escola
Podeu contactar amb mi amb una trucada al 665 631 051 o bé enviant-me un mail a l'adreça juliaprunes@gmail.com
I, si voleu rebre informació sobre tot el que faig, ompliu el següent formulari i us la faré arribar de forma periòdica, gràcies.
Fa uns mesos em van explicar un conte-metàfora preciós... buscant per la xarxa, n'he trobat algunes versions diferents i avui comparteixo amb vosaltres aquesta versió de Mariela Pons, que he traduït al català i he narrat, acompanyant-lo d'imatges, al meu canal de you tube. Espero que en gaudiu tant com ho he fet jo!
I si després voleu aprofundir una mica més i voleu "plantar una pomera amb el millor de vosaltres", us proposo una activitat creativa que he preparat. En els següents enllaços trobareu una versió per fer en família i una altra, per fer a l'aula amb els vostres alumnes (si sou mestres): Activitat familiar: Una pomera amb el millor de la nostra família.pdf Activitat per escoles: Una pomera amb el millor de la nostra classe.pdf
La poma que volia ser estrella
Hi havia una vegada una poma que volia ser estella. Mai va voler ser una poma, i es passava els dies pensant, il·lusionada, com seria la vida brillant des del cel. Cada matí, les seves companyes, les pomes del pomer, la convidaven a conversar i a compartir històries d’allò més divertides. Però ella, obsessionada amb el desig de ser una estrella, sempre rebutjava la invitació. Un bon dia, veient els ocells volar cap al cel, la poma els va preguntar: - On dormen de dia les estrelles? Els ocells, somrient, li van dir: - Estimada poma, les estrelles són al cel dia i nit, és la llum del sol que no ens permet veure-les de dia. Però elles s’estan en el cel infinit, sempre amb llum. La poma, desitjava encara més, ser una estrella cel enllà, carregada d’una llum inesgotable. Un altre dia, el vent movia amb força les branques de la pomera, i la poma li va preguntar: - Digues vent, les estrelles s’estan fixes en un lloc o viatgen com tu? El vent li va contestar: - Les estrelles es desplacen i recorren tot el firmament a una velocitat de vertigen. La poma, desitjava més que mai, esdevenir un bell estel. Va arribar l’època de maduració i la poma seguia decebuda, el seu somni no s’havia fet realitat. Estava tan trista que no era capaç ni de somriure. No era feliç. Un bon dia, una família es va posar sota la copa de la pomera, buscant una ombra que els protegís del sol. Enmig de la conversa, el pare sacsejar amb força el tronc de l’arbre fent caure algunes pomes, entre elles la trista poma que volia ser estrella. La nena la va agafar i va comprovar, contenta, que estava madura, va demanar un ganivet a la seva mare. - Compte, no et tallis – la va advertir la mare donant-ni un de ben esmolat. Va partir amb cura la poma, i ho va fer, no de la tija al clotet, sinó de forma horitzontal. La nena va quedar meravellada al veure l’estrella de cinc puntes que la poma tenia al seu cor. I, sorpresa, la va mostrar a tota la família: - Mireu, mireu, quina meravella. Dins d’aquesta poma hi ha una estrella. La poma havia viscut tota la vida trista, sense adonar-se que dins seu hi guardava un bell estel i que, per mostrar-lo, només s’havia d’obrir i brindar-se als altres.
Després de la bona acollida i de l'èxit de la formació de l'estiu passat, hi tornem amb una versió millorada i ampliada.
Una formació emmarcada en el model teòric de competències emocionals del GROP (Grup de Recerca i Orientació Psicopedagògica), que vol ser molt dinàmica i sobretot, pràctica, amb l'objectiu d'aportar eines i recursos i també de descobrir i aprofitar els que ens ofereix la vida diària, a casa i/o a l'escola, per treballar les competències emocionals, tant dels alumnes com dels mestres.
I, la cirereta del pastís: una sortida a la Fundació La Granja, un espai especialitzat amb l'educació emocional que ens regalarà una experiència inoblidable...
Aquí teniu el díptic amb tota la informació bàsica, si voleu saber-ne més, contacteu amb mi al 665 631 051 o bé al mail juliaprunes@gmail.com.
Des de finals d'octubre de 2011, tinc el plaer i el privilegi de
participar al programa magazine de ràdio El Submarí (95.2 FM), que
condueix la Mariona Tomàs, una exel·lent comunicadora i d'una
sensibilitat exepcional.
En aquest raconet us deixo els podcasts de la secció per qui les vulgui escoltar amb calma...
Us convido a participar de la secció, envieu-me preguntes, propostes i fins i tot petites col·laboracions... que procuraré compartir-les en antena. Podeu enviar-ho a info@juliadoula.cat.
10 dies!! només ens queden 10 dies i el projecte a verkami, es tancarà! veient el ritme d'aportacions que ha anat tenint i el poquet que ens queda per arribar-hi, estic convençuda que aconseguirem l'objectiu!!
Us ha passat mai, però... que tot i estar convençuts o convençudes d'una cosa... de tant en tant, dubteu?? Sí, oi? Natural!!
Doncs això mateix és el què et passa quan t'embarques en un projecte de micromecenatge com he fet jo! Hi ha dies que salto d'eufòria, vesso d'agraïment per tots els costats, em sento segura i esperançada... jugo a endevinar la quantitat final que aconseguirem, amb un optimisme desbordant! Que bé!! quin bon rotllo i quin benestar!!
De totes maneres, això també té els seus paranys, mentre el marcador va pujant estàs contenta! però de tant en tant, com és natural... s'atura (sort que no pot baixar!) i això pot durar uns dies... No sé com ho porten, ni com ho han portat tots aquells que han engegat projectes a verkami... però jo us puc dir que, a partir del 3r dia de quietud al marcador, jo no ho porto massa bé! Comencen els dubtes i les preguntes absurdes, miro més sovint de l'habitual el meu correu, esperant les "bones notícies" de la gent de verkami (que són fantàstics i t'avisen cada vegada que hi ha novetats), començo a sentir un puntet d'ansietat i l'optimisme de dies anteriors comença a provocar-me una mena de vergonya i de penediment!
Sort que he après a no enganxar-me en cap d'aquestes emocions, les observo des de la barrera... talment com si les visqués una altra persona! les acullo, les entenc... i em deixo sentir! el primer dia ja vaig assumir que seria un viatge en una muntanya russa emocional, i ho visc, com un exercici de consciència i de regulació emocionals... Ara, no us creieu que és fàcil, eh? Noooo!!
Perquè mentrestant, m'arriben els dibuixos de la Cristina, que m'enamoren, m'encallo escrivint i tot sembla ensorrar-se... tothom es posa malalt i em falta temps!...el marcador torna a pujar, em truquen d'una escola, algú em felicita o m'anima des del facebook, des del what's app em pregunten què tal va?... amuuuunt i avaaaaall, amuuuunt i avaaaaall!! hahahahaha us puc jurar que no m'avorreixo! hihihi
I de cop i volta, m'adono que ja ha passat un mes i que entrem a la recta final! Que falta poquet i que de ben segur, aquest Sant Jordi reviuré de nou l'emoció de veure publicat un altre conte de la col·lecció, de presentar-vos a una nova Berta, una nova història... i això, us ho asseguro, no té preu!
Som-hi!! m'ajudeu a córrer aquests últims metres de la cursa? a veure fins on arribem!! com és aportacions hi hagi, més llibres podrem imprimir!!
Estic il·lusionada, entusiasmada, un pèl ansiosa... ara mateix sóc una mena de garbuix d'emocions!!
I tot, perquè el tercer conte de la col·lecció Educació Emocional, "Que m'escoltes, Berta?" ja és al forn! I també, perquè acabo d'estrenar-me en el món del crowdfunding o micromecenatge a Verkami!! Sí, perquè aquest conte veurà la llum si entre uns quants (espero i desitjo que molts), el fem possible!
Com funciona el micromecenatge de Verkami? (si ho desconeixes... mira aquest vídeo, ells ho expliquen millor que ningú):
La veritat és que jo ja m'havia estrenat com a mecenes d'algún projecte... i va ser una experiència molt emocionant! sentir-se part del somni d'algú altre, col·laborar a fer-lo realitat... seguir tot el procés de mans del seu autor... i fent-hi un cop d'ull de tant en tant... fins a celebrar-ne l'èxit! Us ho recomano, de veritat!!
I ara sí, aquí tens el meu projecte, et convido a que te'l facis teu també, sigui com a micromecenes o bé compartint-ne l'enllaç. Moltes gràcies per avançat!
La col·lecció dels contes de la Berta ja té distribuidor editorial i es poden trobar a qualsevol llibreria (i si no el tenen, ja tenen a qui demanar-lo). Això em produeix una gran satisfacció... tot i això, aquí us deixo un llistat de les llibreries i botigues (físiques i online) que van confiar en el projecte des del primer dia... i que sé del cert, que tenen els contes a les seves prestatgeries, em comprometo a anar ampliant el llistat, a mesura que m'arribin notícies de nous punts de venda (si els veieu en alguna llibreria que no surt al llistat... feu-m'ho saber, que l'afegiré!)
Així que es vagi ampliant el llistat us vaig tenint al dia... M'encantarà rebre les vostres impressions a través del blog, espero que els contes us agradin i que us acompanyin en el creixement de tota la família!
Fa un temps, una amiga em va explicar una metàfora que em va semblar perfecte per explicar la relació entre COS, EMOCIONS i MENT. Tenia clar que volia incloure'l en alguns dels meus tallers i com més voltes hi donava més suc en treia... així que n'he fet una adaptació que ahir mateix vaig estrenar a l'escola Sant Josep de Calassanç de Terrassa, doncs fa uns mesos em van encomanar una formació sobre Educació Emocional per a l'equip de mestres, doncs el projecte que estàn portant a terme amb els seus alumnes és precisament l'Educació Emocional.
Aquí us el deixo, veureu que és una joia! a casa ja fa temps que parlem de cavalls, carruatges i conductors quan intentem explicar-nos i prendre consciència d'algunes emocions i la nostra capacitat per gestionar-les...
Us convido a comentar-lo.
Un carro amb dos cavalls i una conductora
Hi havia una vegada, una espurna d’univers que volia conèixer món i experimentar la vida a la terra. Així doncs, un bon dia va decidir començar la seva aventura.
Com que era feta de llum, no tenia forma, i va aconseguir un carruatge molt especial. No n’hi havia cap com el seu, seria el seu COS, la seva imatge, el vehicle que li permetria moure’s d’aquí cap allà. A través dels seus grans finestrals observaria el món i també il·luminaria el camí.
Al carro hi va enganxar dos cavalls. Un d’ells era de caràcter dòcil i tranquil, l’altre enèrgic i revel. Amb la força de les seves EMOCIONS mourien el carruatge... a vegades a poc a poc, d’altres a gran velocitat i quan calgués s’aturarien en sec.
Finalment va contractar una conductora de MENT desperta. Necessitava algú que conegués bé les possibilitats i la resistència del carruatge, que en tingués cura i adaptés la conducció al terreny i a l’impuls dels animals. Algú que conegués bé els dos cavalls, els cuidés i alimentés adequadament. Li caldria mantenir-se ben desperta, amb la mirada oberta i atent al camí. Havia de ser conscient de la responsabilitat que li havia estat assignada sense oblidar-se que no era més important que els cavalls o el carruatge i que estava al servei d’aquella espurna lluminosa, la VIDA.
.jpg)
.jpg)
