Entrenant l'empatia a l'escola

Aquest és el 4t curs que em passejo per escoles, principalment de Terrassa, explicant els contes de la Berta i parlant de conflictes, d'empatia i d'emocions... Ja han escoltat algun dels meus contes, més de 1.500 nens i nenes en total.
Un dels contes que em demanen sovint, és el de "La Berta i les ulleres de visió empàtica" que, ens permet parlar sobre les emocions, l'empatia i també sobre comunicació assertiva.

L'activitat dura 60 minutets i més que una narració, acaba sent una conversa, sovint, molt fluida entre ells, elles i jo. Des del primer dia que em vaig embrancar en això d'explicar els contes, el què més em va sorprendre és la necessitat que tenen de ser escoltats. Tenen tantes coses per explicar!
Un dia, una nena de 4rt, després que jo expliqués els "3 passos de l'empatia", que són OBSERVAR, PENSAR i PREGUNTAR, ens va explicar, preocupada, que ella tot això ja ho havia fet, però que els seus pares sempre li deien que "no els passava res" quan ella tenia clar que no era així, perquè veia plorar a la seva mare i el seu pare sempre estava de mal humor. Això la feia sentir molt malament, se la veia confosa i preocupada.

Ens adonem que l'empatia és molt selectiva. Ho fem amb les imatges de dos equips de futbol que coneixen molt bé. És difícil empatitzar amb la tristesa de l'equip contrari al nostre quan perd, oi? Això també els passa als nens i a les nenes esportistes en els seus partits i competicions. L'empatia és la base de l'esportivitat i del respecte. Descobrim que això que sembla tan divertit quan parlem d'esport, també passa en els conflictes! Hi ha moments que no és gens fàcil l'empatia!

Quan els pregunto en quins moments els aniria bé disposar d'unes ulleres com les del conte, tots diuen més o menys el mateix: que els aniria molt bé en els conflictes entre amics i/o amigues, també, quan els pares discuteixen, o quan s'enfaden amb ells/es i no entenen molt bé el perquè i sobretot, quan veuen algú que està trist. Un dia, una nena de 3r ens va sorprendre explicant-nos que li agradaria saber com se sentia la seva amiga, una nena que se n'havia tornat a viure al Marroc amb la seva família feia uns mesos.
Podria omplir unes quantes pàgines d'anècdotes i de reflexions interessants que han compartit amb mi durant aquest anys... alguna vegada se'm queixen que els adults no sempre som empàtics amb ells i que si poguessin, ens regalarien ulleres de visió empàtica a més d'un/a de nosaltres.
No hi ha sessió en què, de forma espontània, em demanin si poden provar-se les ulleres i em preguntin si és veritat que són màgiques! És llavors quan aprofito per dir-los que la màgia de les ulleres no es troba en els seus vidres, sinó en l'actitud de qui se les posa... La primera vegada que els ho vaig dir, pensava que no m'entendrien, però sí, ho entenen perfectament!!

Ja fa temps que les mestres, en acabar l'activitat, em demanen recursos per seguir treballant l'empatia a l'aula, finalment ja puc oferir-vos un petit dossier que intentaré anar ampliant i que, espero, us sigui d'utilitat!
La Berta i les ulleres de visió empàtica · Recursos per treballar a l'aula

A la recta final per dur la Berta de colònies!

Ara sí que es pot dir que hem entrat a la recta final del projecte encetat a Verkami fa un mes. Una experiència emocional molt intensa i amb moments de tot...
Mentre la Berta anava omplint la seva motxilla aportació rera aportació... els mitjans i la xarxa ha anat fent ressò del projecte... aquí us en deixo una mostra:

24 de gener, es parla de nosaltres a Titulars.cat

El 28 de gener, em van fer una entrevista al Programa Fórmula Estel, a Ràdio Estel presentant a la Berta i parlant sobre la publicació del 4t conte de la col·lecció (a partir del minut 34:19)

El 29 de gener, vam dedicar la nostra Simfonia familiar al Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa, als contes i l'educació emocional i vam presentar el projecte en directe.

Al blog e-colònies de l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, van publicar el meu article "Quina emoció, anem de colònies!"

Al Canal de Televisí de Terrassa, em van fer una petita entrevista sobre els contes de la Berta i el projecte Verkami, que va sortir als seus Informatius.

La periodista Gemma Tramullas, del Periódico de Catalunya, va fer-me una entrevista que s'ha publicat a la contraportada d'avui, 11/2/2015 amb el titular "Si sabem gestionar-lo, un conflicte no és un problema"

12 de febrer, la Cristina Gutiérrez de la Granja, m'ha acompanyat i hem navegat juntes amb el Programa El Submarí, de Ràdio Terrassa. Aquí en trobareu la grabació.

Quin mes més mogudet, oi? Esperem que tot plegat, ens ajudi a superar el repte! I arribar a l'objectiu marcat a Verkami... Ens hi ajudes?

Quantes emocions en un sol Verkami!

Ja portem uns quants dies de projecte a Verkami i, com l'altra vegada, això és un viatge carregat d'emocions! Jo em pensava que viuria les mateixes que l'any passat, però no! Aquesta vegada tot és diferent...

A la il·lusió pròpia del projecte, s'hi afegeix la incertesa acompanyada d'un puntet d'ansietat... aquesta vegada el repte és més gran i el ritme d'aportacions, més lent.
Com sempre, la gent de Verkami, fantàstica!! m'acompanyen i responen als meus dubtes i als meus neguits...



Alguns m'heu preguntat com funciona això del Verkami... i jo us he preparat un petit tutorial amb Prezi que us ho explica:

Fent realitat un somni amb Verkami

Quantes emocions seguides!!

Tinc tantes coses per explicar-vos que no sé ni per on començar! Tantes emocions i tan intenses en poc temps és un regal que em carrega les piles de bones vibracions!

L'any 2015 ha començat carregat de bones notícies i de nous projectes...

Per començar, el dia 2 de gener, vaig estrenar-me com a blocaire del Diari ARA, a la pàgina Criatures.cat, amb el blog Aprenent a ser feliços. Educació Emocional Aplicada. Per mi és tot un repte, un orgull i vaja... que em fa moltíssima il·lusió compartir aquesta finestra amb el món cybernètic.

Es podria dir que ses majestats els Reis d'Orient, m'han portat un repte a assolir... i, és que, per publicar el 4t conte de la Berta, repetim amb Verkami! Així doncs, el dia 8 de gener, va començar el compte enrere... tenim 40 dies per aconseguir el nostre objectiu i la Berta anirà de colònies! Hi voleu donar un cop d'ull?
Doncs aquí teniu l'enllaç:
www.verkami.com · Quina emoció! La Berta se'n va de colònies.

Així doncs, ja haureu endevinat que em trobo enmig del procés creatiu d'escriure i publicar un nou conte. Aquesta vegada, la Berta se'n va de colònies amb l'escola i això és tan emocionant, que en el conte hi surten més de 50 emocions!! Il·lusió, eufòria, calma, ansietat, por, pànic, tristesa, enyorança... Algunes les experimenta ella mateixa, d'altres tota la classe, també la Martina i el Pau, amb qui la Berta hi té una gran amistat...

Com que amb els meus contes, vull transmetre també, que la realitat depèn dels ulls que la miren... he trobat una nova il·lustradora per a la col·lecció, la Bernadette Cuxart que ja hi està treballant i em regala, a cada il·lustració, emocions com la sorpresa, la tendresa o l'admiració i que em té enamorada de la nova Berta (ja m'ho conec això... em passa a cada conte!!).

Ja ho veieu, doncs! Hem començat l'any amb bon peu i amb molta marxa!! I vosaltres?

Una d'abraçades!

Podriem dir que sóc una entusiasta de l'abraçada. Sí, a mi m'agraden molt les abraçades, sobretot aquelles que solen allargar-se prou com per connectar amb la pròpia respiració i la de l'altre i, també gaudeixo de les abraçades intenses, que no duren gaire més de 5 segons però que et permeten sentir entremig d'uns braços que estrenyen prou fort per sentir-te segur sense ofegar. M'encanta abraçar-me amb els meus fills, asseguda per anivellar alçades, i percebent el seu cosset menut entre els meus braços... són tan tendres les abraçades amb els nens i les nenes!

Ja ho diu la Lia Barbery en el seu llibre "Abrazoterapia: El lenguaje de los abrazos" , al voltant de les abraçades, tot són beneficis! Rebaixen l'estrés, sentim menys dolor, acaben amb la sensació de soledat, enforteix el nostre sistema immunològic, ens protegeixen de la hipertensió... s'alliberen hormones com l'oxitocina, l'hormona de l'amor i dels vincles afectius i, també, endorfines. Fins i tot, en una abraçada, s'allibera hormona del creixement, que als nens i a les nenes els ajuda a créixerperò als adults, ens ajuda a mantenir-nos joves! El simple gest d'abraçar, ja fa que els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrés, es redueixin... mira que n'és de senzill, doncs, combatre l'estrès, oi?

Diuen els estudis científics, que amb 4 abraçades diàries n'hi ha prou per mantenir-se saludable.
El que tenen les abraçades és que mentres abraces a algú, també t'abracen a tu... la millor manera de rebre abraçades, és oferir-ne!

Ja fa temps que em pregunto, per què ens costa tant fer-nos abraçades? quin significat tenen per a nosaltres que ens les "reservem" per a segons quines persones i per segons quins moments...
Jo, em vaig fer una samarreta i me la poso de tant en tant... hi diu "Avui regalo abraçades, en vols una?". És curiós, perquè m'adono perfectament quan algú s'ho llegeix, i poques persones pregunten si és veritat  que regalo abraçades... a més, quan els dic que sí, alguns la demanen i d'altres necessiten que els la torni a oferir... m'encanta, aquest joc! m'encanta posar-me la samarreta!! Estic convençuda que molts i moltes, s'han quedat amb les ganes de compartir amb mi aquesta abraçada de regal.

L'abraçada ens permet escoltar l'altre... ja abans de fer-la, sabem si la vol o no i cal respectar-ho, no imposeu MAI una abraçada, pot resultar molt invasiva. I quan noteu que l'altre ja en té prou, doncs aneu acabant l'abraçada, no us feu pesats o pesades... (i amb els nens i les nenes... funciona exactament igual!).

Aquest desembre, estrenem un taller d'abraçades en família a la xarxa de biblioteques de Terrassa, és una activitat del programa "Nascuts per llegir" i també en tenim un de programat al "Centro Integrativo Maitia". M'ho estic passant pipa, dissenyant-lo... i ens ho passarem pipa fent-lo! Practicarem l'abraçada de l'ós, l'abraçada del Macaco, la del Koala o la del Pingüí... i moltes sorpreses més!

Rebeu tots i totes, una abraçada cybernètica virtual... esperant, compartir-ne alguna de presencial, ben aviat! No us talleu gens ni mica... jo sempre estic oberta a l'abraçada! 

Us deixo una entrevista a Cadena SER Catalunya, al programa "Què vols SER?", on vam parlar precisament, d'abraçades!
Programa "Què vols ser" 14 d'octubre 2014 · Abraçades

Si vols rebre informació dels tallers i les activitats que ofereixo, omple el formulari que trobaràs en aquest enllaç i et mantindré al corrent:
Vull rebre informació dels teus tallers

Benvingut, curs 2014-15!

Com cada setembre, ja tenim el nou curs aquí! 
I el comencem amb empenta i amb il·lusió per tirar endavant tots els projectes i els nous propòsits! Oi que sí?

Així el començo jo:

- Els tallers "A flor de pell" tornen a les Biblioteques Bct, Bd4 i Bd6 de Terrassa en el "Nascuts per llegir" (setembre 20114), i hi afegirem la novetat dels tallers d'abraçades familiars (desembre de 2014)

- Els contes de la Berta tornen, per 4rt any consecutiu, a les escoles de Terrassa, de la mà del Servei d'Educació de l'Ajuntament · els trobareu a la Guia d'activitats 2014-15

- Tornarem a navegar a ritme de la "Simfonia familiar" per les ones radiofòniques de Ràdio Terrassa, a bord del programa "El submarí", amb la Mariona Tomàs

- Em tornareu a trobar a l'espai de suport familiar "Espai Lúdic", fent-hi xerrades i tallers

- A Centro Integrativo Maitia, ja hem programat una pila d'activitats i tallers familiar i per a pares i mares, aquest trimestre.

 I, de ben segur que hi haurà més novetats!! Estigueu atents al calendari, que dia a dia aniré actualitzant... si voleu estar al dia dels recursos i les novetats que aniré penjant al blog, subscriviu-vos-hi!

I, si voleu informació de tot el què puc oferir sobre educació emocional, a la vostra escola... doncs cliqueu en aquest enllaç i descarregueu-vos el dossier que he preparat per a vosaltres...
Aprenent a ser feliços. Educació Emocional i Benestar a l'escola

 

Podeu contactar amb mi amb una trucada al 665 631 051 o bé enviant-me un mail a l'adreça juliaprunes@gmail.com

I, si voleu rebre informació sobre tot el que faig, ompliu el següent formulari i us la faré arribar de forma periòdica, gràcies.  

Vull rebre informació de les activitats i tallers que es facin. 

Que tinguem un bon curs 2014-15!!
Júlia

La poma que volia ser estrella

Fa uns mesos em van explicar un conte-metàfora preciós... buscant per la xarxa, n'he trobat algunes versions diferents i avui comparteixo amb vosaltres aquesta versió de Mariela Pons, que he traduït al català i he narrat, acompanyant-lo d'imatges, al meu canal de you tube. 
Espero que en gaudiu tant com ho he fet jo! 

I si després voleu aprofundir una mica més i voleu "plantar una pomera amb el millor de vosaltres", us proposo una activitat creativa que he preparat. En els següents enllaços trobareu una versió per fer en família i una altra, per fer a l'aula amb els vostres alumnes (si sou mestres):

Activitat familiar:  Una pomera amb el millor de la nostra família.pdf
Activitat per escoles: Una pomera amb el millor de la nostra classe.pdf

La poma que volia ser estrella
 
Hi havia una vegada una poma que volia ser estella. Mai va voler ser una poma, i es passava els dies pensant, il·lusionada, com seria la vida brillant des del cel.
Cada matí, les seves companyes, les pomes del pomer, la convidaven a conversar i a compartir històries d’allò més divertides. Però ella, obsessionada amb el desig de ser una estrella, sempre rebutjava la invitació.
Un bon dia, veient els ocells volar cap al cel, la poma els va preguntar:
- On dormen de dia les estrelles?
Els ocells, somrient, li van dir:
- Estimada poma, les estrelles són al cel dia i nit, és la llum del sol que no ens permet veure-les de dia. Però elles s’estan en el cel infinit, sempre amb llum.
La poma, desitjava encara més, ser una estrella cel enllà, carregada d’una llum inesgotable.
Un altre dia, el vent movia amb força les branques de la pomera, i la poma li va preguntar:
- Digues vent, les estrelles s’estan fixes en un lloc o viatgen com tu?
El vent li va contestar:
- Les estrelles es desplacen i recorren tot el firmament a una velocitat de vertigen.
La poma, desitjava més que mai, esdevenir un bell estel.
Va arribar l’època de maduració i la poma seguia decebuda, el seu somni no s’havia fet realitat. Estava tan trista que no era capaç ni de somriure. No era feliç.
Un bon dia, una família es va posar sota la copa de la pomera, buscant una ombra que els protegís del sol. Enmig de la conversa, el pare sacsejar amb força el tronc de l’arbre fent caure algunes pomes, entre elles la trista poma que volia ser estrella.
La nena la va agafar i va comprovar, contenta, que estava madura, va demanar un ganivet a la seva mare.
- Compte, no et tallis – la va advertir la mare donant-ni un de ben esmolat.
Va partir amb cura la poma, i ho va fer, no de la tija al clotet, sinó de forma horitzontal. La nena va quedar meravellada al veure l’estrella de cinc puntes que la poma tenia al seu cor. I, sorpresa, la va mostrar a tota la família:
- Mireu, mireu, quina meravella. Dins d’aquesta poma hi ha una estrella.
La poma havia viscut tota la vida trista, sense adonar-se que dins seu hi guardava un bell estel i que, per mostrar-lo, només s’havia d’obrir i brindar-se als altres.